ANEM AL PONT DEL DIABLE

 Anem al Pont del Diable


La vegetació dominant de l’entorn està formada per arbres com el pi blanc, l’alzina, l’olivera ( la varietat silvestre s’anomena ullastre), o plantes com el margalló, l’arítjol o l’arç blanc.

  • Fixant-te en aquests dibuixos, intenta reconèixer les plantes
  • PINTA’LS , escriu el nom comú i busca el nom científic 
  • Quin d'aquests té fruits comestibles?

    Ara veuràs dibuixos de les plantes perquè les ùguis identificar durant el teu recorregut








    • USOS QUE VA TENIR LA VEGETACIÓ EN L’ÈPOCA ROMANA
    La zona és generosa en ullastre, la varietat silvestre de l’olivera que servia a l’època romana per escalfar l’aigua de les termes ja que manté molt la calor.



    L’abundant llentiscle que trobem fa pensar que a la zona també hi devien haver forns de resina, un material que s’utilitzava per a espessir el vi, entre d’altres usos. 

     Avui, la saba del llentiscle s’anomena màstic i s’utilitza, sobretot, per a la producció d’una goma o làtex molt aromàtic. A l’antiguitat també es va emprar com a goma de mastegar i actualment s’usa en aplicacions d’ortodòncia, per a la fabricació de vernissos, així com en pastisseria i per a fabricar licors.








    • BUSCA ALTRES UTILITATS DE LA VEGETACIÓ QUE HAS VIST
      • HISTÒRIA:
      1 El Pont del Diable no es diu el Pondel Diable


      El Nom autèntic del Pont del Diable és Aqüeducte de les Ferreres. De "ponts del diable" n'està ple tota la geografia espanyola i respon a la següent llegenda que, amb variaciondiverses, sempre segueix el mateix argument:

      <<Un mestre constructofupont i quan ja està pràcticament acabat ungran tempesta el fcaure. Aleshores el mestre constructor, desesperat, invocal diable i aquest se li apareix. El diable li diu que pot reconstruir el pont en una nit i amb una única condició: quedar-se l'anima del primer que beguaigud'aquell aeducte un cop estigui acabat. El mestre accepta. El diable amb les seves arts màgiques refà el pont al dia seent el mestre constructoporta unase a l'aqüeducte perquè sigui el primer beure aigude l'aqüeducte. D'aquesta manera el mestre aconsegueix refer el pont alhora quningú es condemnat anar a l'infern>>


      Hi haltres versions menys conegudes recollides al llibre «Llegendes històriques de Tarragona» entrelleunqués titula : «El jugador empedrt»i diu així:

      <<Un mestre constructofupont i quan ja està pràcticament acabat ungran tempesta el fcaure. Aleshores el mestre constructor, desesperat, invocal diable i aquest se li apareix. El diable li diu que pot reconstruir el pont en una nit i amb una única condició: quedar-se l'anima del primer que beguaigud'aquell aeducte un cop estigui acabat. El mestre accepta. El diable amb les seves arts màgiques refà el pont al dia seent el mestre constructoporta unase a l'aqüeducte perquè sigui el primer beure aigude l'aqüeducte. D'aquesta manera el mestre aconsegueix refer el pont alhora quningú es condemnat anar a l'infern>>

      -    Si  aconsegueixes  recupera to el  qu h perdu i,   més,  qu d'ara endavant, quan jugui, guanyi sempre, d'aquí a un any pots venir a buscar la mevànima.

      El Diable acceptà la proposic amb molt de gust. Pe Déu, creador i Senyode les ànimes i dels cossos, s'interposà entre ambdós i li digué al jugador.

      -    Qui ets tu per disposar de les meves coses? La teva ànima em pertany. I jo en sóc el Pare i se del Diable si a mi em plau. Li poso uncondició: que en una sola nit, exactament d'aquí a un any, i abans de trenc d'alba, es comprometi fer un pont de pedrtan gran com jo li indiqui. Si no és així, ntind el premi que li has ofert.

      El Diable, rabiós perquè l'Altíssim li desbaratava sempre els bons negocis, ecomprometé construir el pont en el lloc indicat per Déu, entre el mas Pastor i el mas dels Arcs, a la vora del ca que condueix a la vila de Valls. Just acad'un any, tal com s'havia pactat, es po mans a l'obra. Com un boig, tallava les pedres que trobava pels voltants i, per tad'estalviar temps, les unia sense argamassa.

      -   Només que es mantingui dempeus fins a l'alba... –es deia.

      Gairebé ja havia culminat l'obra; només li faltavcollocar l'última pedra a la dreta del monument avui encara s'hi nota aquesta deficiència,- quan el gall del mas dels Arcs es po a cantar saludant el sol que sortia del ventre denostre mar.

      El pobre Diable, brut i extenuat pel treball ímprobe realitzat en poques hores, en escoltar el gall i veure el sol, llançà la pedra a terra alhora que de la sevboca negra sortia una blasfèmia fenomenal. I fugí rabent perquè Déu no l'encalcés.>>







      2 L'aqüeducte de leFerreres no és un aqüeducte


      Aquest és un altre erroque fem tots. Un aeducte és un canal que feien els romanper portar aigua d'un lloc (normalment un riu) a un altre (normalment una ciutat). Podia arribar fer desenes i desenes de quilòmetres; com els que abastien d'aigua a la capital: Roma. Aquestes canalitzacions anomenades aqüeductes podien anar per sobrterra, per sota (amb galeries subterrànies), i també (com és el nostrcas) per sobrd'un pont per salvar un barranc. Per tant, aqüeducte és tota la canalitzac i no només la quporta l'aiguper sobre d'upont. A sota teniu una imatge del que era realmenuaqüeducte.


      3 Qui, Quan, Com Per què?


      a)   L'aeducte el van construir el Romanprovablement durant el S. després de Crist. "El pont del diable" es va utilitzar fins a l'edat mitjana i sabem que els àrabs el van restaurar al S. X per continuar portant aigua a Tarragona.

      b El van fer de pedres (carreus) que estan unides sense ciment (encara que els romans són els inventors del ciment)És a dir, tota l'estructura s'aguantpel pes que unes pedrefan sobre les altres (arcs inclosos). Malgrat tot, la part superior, on hi ha el canal (Specus) pel qual passava l'aigua, no és dpedra, és d'un material impermeable a base de calç i sorra perquè sinó l'aigua s'hagués filtrat.

      c)   L'aeducte es va fer per portar l'aigua del riu Francolí (es captava a uns 15
      Km.  D Tarragona,   l zon del  Rourell   Puigdelfí)  fin  la  ciuta de Tàrraco, quhhtenia dos aeductes més, a banda de comptar amb les aigües  subterrànies  qu h havia  en  un cova  immensa  qu es  troba
      aproximadament a sota d'on avui està el Carrer Gasòmetre.



       Ara  entrenarem els nostres músculs 

      Quins músculs es treballen amb l’sakateborning?

      Músculs del tronc
      El skateboarding treballa els músculs troncals. Aquests estabilitzen el teu cos i et permeten fer equilibri sobre superfícies inestables.
      ·         Els 10 músculs interns que envolten i estabilitzen la columna vertebral
      ·         Trapezi
      ·         Deltoides
      ·         Músculs abdominals

      Músculs de les cames
      • Quàdriceps

      Es treballen  molt al caminar en skate. Aquests són un grup de 4 músculs que formen la part davantera de les teves cuixes. La seva funció és estendre el genoll i flexionar el maluc. Els moviments de skate com el "ollie" involucren l'extensió del genoll i la flexió del maluc. Els skaters acceleren cap amunt estirant bruscament les cames, la qual cosa estén els genolls. Després de l'impacte de la fase descendent del ollie, els malucs es flexionen.
      • Bíceps femorals

      El skateboarding treballa als teus bíceps femorals, que inclouen a quatre músculs que s'estenen des dels glutis fins a la part del darrere dels teus genolls. Aquests flexionen el teu genoll, el que et permet elevar les teves cames cap amunt fins arribar a la part del darrere de les teves cuixes. Flexionar els genolls és important per ajupir-te i mantenir un centre de gravetat més baix al caminar en skate. L'extensió del maluc mou la part superior del teu pelvis cap enrere, la qual cosa és important per guanyar velocitat amb un sol peu.

      • Gluti major

      El gluti major és un dels músculs més grans del cos i s'estén des dels teus malucs fins els bíceps femorals. Es tracta d'un múscul estabilitzador important per al skateboarding, ja que et permet mantenir l'equilibri en passar d'una posició ajupida a posició erecta. Estendre, i particularment hiperextender, els teus malucs activa a gluti major. La hiperextensió de maluc ajuda als skaters a guanyar velocitat màxima a impulsar-se cap endavant sobre una superfície plana
      • Els bessons o úsculs gastrocnemis

      Ajuden els quàdriceps a estendre els genolls. Els skaters depenen dels gastrocnemis per a la flexió plantar del turmell, que apunta els dits cap avall. La flexió plantar et permet canvia el pes cap al front del teu cos, el que ajuda a moure el skate en aquesta direcció.
      • Músculs tibials anteriors

      Formen les canilles, controlen la flexió dorsal. Aquesta et permet inclinar els talons cap avall mentre camines en skate, el que brinda control adreça en direcció oposada a la flexió plantar.


      Posa nom als números de la imatge següent.