Anem al Pont del Diable
- CAMINANT ENTRE PLANTES: BOTÀNICA PEL CURS FLUVIAL DEL RIU FRANCOLÍ I PEL PONT DEL DIABLE
- Fixant-te en aquests dibuixos, intenta reconèixer les plantes
- PINTA’LS , escriu el nom comú i busca el nom científic
- Quin d'aquests té fruits comestibles?
Ara veuràs dibuixos de les plantes perquè les ùguis identificar durant el teu recorregut
- USOS QUE VA TENIR LA VEGETACIÓ EN L’ÈPOCA ROMANA
L’abundant llentiscle que trobem fa pensar que a la zona també hi devien haver forns de resina, un material que s’utilitzava per a espessir el vi, entre d’altres usos.
- BUSCA ALTRES UTILITATS DE LA VEGETACIÓ QUE HAS VIST
- HISTÒRIA:
1. El Pont del Diable no es diu el Pont del Diable
El Nom autèntic del Pont del Diable és Aqüeducte de les Ferreres. De "ponts del diable" n'està ple tota la geografia espanyola i respon a la següent llegenda que, amb variacions diverses, sempre segueix el mateix argument:
<<Un mestre constructor fa un pont i quan ja està pràcticament acabat una gran tempesta el fa caure. Aleshores el mestre constructor, desesperat, invoca al diable i aquest se li apareix. El diable li diu que pot reconstruir el pont en una nit i amb una única condició: quedar-se l'anima del primer que begui aigua d'aquell aqüeducte un cop estigui acabat. El mestre accepta. El diable amb les seves arts màgiques refà el pont i al dia següent el mestre constructor porta una ase a l'aqüeducte perquè sigui el primer a beure aigua de l'aqüeducte. D'aquesta manera el mestre aconsegueix refer el pont alhora que ningú es condemnat a anar a l'infern>>
Hi ha altres versions menys conegudes recollides al llibre: «Llegendes històriques de Tarragona» entre elles una que és titula : «El jugador empedreït», i diu així:
<<Un mestre constructor fa un pont i quan ja està pràcticament acabat una gran tempesta el fa caure. Aleshores el mestre constructor, desesperat, invoca al diable i aquest se li apareix. El diable li diu que pot reconstruir el pont en una nit i amb una única condició: quedar-se l'anima del primer que begui aigua d'aquell aqüeducte un cop estigui acabat. El mestre accepta. El diable amb les seves arts màgiques refà el pont i al dia següent el mestre constructor porta una ase a l'aqüeducte perquè sigui el primer a beure aigua de l'aqüeducte. D'aquesta manera el mestre aconsegueix refer el pont alhora que ningú es condemnat a anar a l'infern>>
- Si aconsegueixes recuperar tot el que he perdut i, a més, que d'ara endavant, quan jugui, guanyi sempre, d'aquí a un any pots venir a buscar la meva ànima.
El Diable acceptà la proposició amb molt de gust. Però Déu, creador i Senyor de les ànimes i dels cossos, s'interposà entre ambdós i li digué al jugador.
- Qui ets tu per disposar de les meves coses? La teva ànima em pertany. I jo en sóc el Pare i serà del Diable si a mi em plau. Li poso una condició: que en una sola nit, exactament d'aquí a un any, i abans de trenc d'alba, es comprometi a fer un pont de pedra tan gran com jo li indiqui. Si no és així, no tindrà el premi que li has ofert.
El Diable, rabiós perquè l'Altíssim li desbaratava sempre els bons negocis, es comprometé a construir el pont en el lloc indicat per Déu, entre el mas Pastor i el mas dels Arcs, a la vora del camí que condueix a la vila de Valls. Just al cap d'un any, tal com s'havia pactat, es posà mans a l'obra. Com un boig, tallava les pedres que trobava pels voltants i, per tal d'estalviar temps, les unia sense argamassa.
- Només que es mantingui dempeus fins a l'alba... –es deia.
Gairebé ja havia culminat l'obra; només li faltava collocar l'última pedra a la dreta del monument –avui encara s'hi nota aquesta deficiència,- quan el gall del mas dels Arcs es posà a cantar saludant el sol que sortia del ventre del nostre mar.
El pobre Diable, brut i extenuat pel treball ímprobe realitzat en poques hores, en escoltar el gall i veure el sol, llançà la pedra a terra alhora que de la seva boca negra sortia una blasfèmia fenomenal. I fugí rabent perquè Déu no l'encalcés.>>
2. L'aqüeducte de les Ferreres no és un aqüeducte
Aquest és un altre error que fem tots. Un aqüeducte és un canal que feien els romans per portar aigua d'un lloc (normalment un riu) a un altre (normalment una ciutat). Podia arribar a fer desenes i desenes de quilòmetres; com els que abastien d'aigua a la capital: Roma. Aquestes canalitzacions anomenades aqüeductes podien anar per sobre terra, per sota (amb galeries subterrànies), i també (com és el nostre cas) per sobre d'un pont per salvar un barranc. Per tant, aqüeducte és tota la canalització i no només la que porta l'aigua per sobre d'un pont. A sota teniu una imatge del que era realment un aqüeducte.
3. Qui, Quan, Com i Per què?
a) L'aqüeducte el van construir el Romans provablement durant el S. I després de Crist. "El pont del diable" es va utilitzar fins a l'edat mitjana i sabem que els àrabs el van restaurar al S. X per continuar portant aigua a Tarragona.
b) El van fer de pedres (carreus) que estan unides sense ciment (encara que els romans són els inventors del ciment). És a dir, tota l'estructura s'aguanta pel pes que unes pedres fan sobre les altres (arcs inclosos). Malgrat tot, la part superior, on hi ha el canal (Specus) pel qual passava l'aigua, no és de pedra, és d'un material impermeable a base de calç i sorra perquè sinó l'aigua s'hagués filtrat.
c) L'aqüeducte es va fer per portar l'aigua del riu Francolí (es captava a uns 15
Km. De Tarragona, a la zona del Rourell i Puigdelfí) fins a la ciutat de Tàrraco, que hi ha tenia dos aqüeductes més, a banda de comptar amb les aigües subterrànies que hi havia en una cova immensa que es troba
aproximadament a sota d'on avui està el Carrer Gasòmetre.
Ara entrenarem els nostres músculs
Quins músculs es treballen amb l’sakateborning?
Músculs del tronc
El skateboarding treballa els músculs troncals. Aquests estabilitzen el teu cos i et permeten fer equilibri sobre superfícies inestables.
· Els 10 músculs interns que envolten i estabilitzen la columna vertebral
· Trapezi
· Deltoides
· Músculs abdominals
Músculs de les cames
- Quàdriceps
Es treballen molt al caminar en skate. Aquests són un grup de 4 músculs que formen la part davantera de les teves cuixes. La seva funció és estendre el genoll i flexionar el maluc. Els moviments de skate com el "ollie" involucren l'extensió del genoll i la flexió del maluc. Els skaters acceleren cap amunt estirant bruscament les cames, la qual cosa estén els genolls. Després de l'impacte de la fase descendent del ollie, els malucs es flexionen.
- Bíceps femorals
El skateboarding treballa als teus bíceps femorals, que inclouen a quatre músculs que s'estenen des dels glutis fins a la part del darrere dels teus genolls. Aquests flexionen el teu genoll, el que et permet elevar les teves cames cap amunt fins arribar a la part del darrere de les teves cuixes. Flexionar els genolls és important per ajupir-te i mantenir un centre de gravetat més baix al caminar en skate. L'extensió del maluc mou la part superior del teu pelvis cap enrere, la qual cosa és important per guanyar velocitat amb un sol peu.
- Gluti major
El gluti major és un dels músculs més grans del cos i s'estén des dels teus malucs fins els bíceps femorals. Es tracta d'un múscul estabilitzador important per al skateboarding, ja que et permet mantenir l'equilibri en passar d'una posició ajupida a posició erecta. Estendre, i particularment hiperextender, els teus malucs activa a gluti major. La hiperextensió de maluc ajuda als skaters a guanyar velocitat màxima a impulsar-se cap endavant sobre una superfície plana
- Els bessons o úsculs gastrocnemis
Ajuden els quàdriceps a estendre els genolls. Els skaters depenen dels gastrocnemis per a la flexió plantar del turmell, que apunta els dits cap avall. La flexió plantar et permet canvia el pes cap al front del teu cos, el que ajuda a moure el skate en aquesta direcció.
- Músculs tibials anteriors
Formen les canilles, controlen la flexió dorsal. Aquesta et permet inclinar els talons cap avall mentre camines en skate, el que brinda control adreça en direcció oposada a la flexió plantar.
Posa nom als números de la imatge següent.
